Jony i Gonzalo: Finlàndia

En el segle XIX , Jony acaba d'arribar a un nou país, un país el qual criden Suomi. És un país fred mot fred  al qual  té una missió especial. La burgesia Castella li ha manat a visitar aqueix país. La seua missió és molt important, haurà d'investigar i esbrinar tot sobre aquest país.

Unpaís que estava sota el domini rus Finlàndia era un gran ducat autònom del domini del qual era responsable el govern finlandès o siga el senat, però el gran duc del qual era l'emperador rus. Durant el domini rus Finlàndia va tenir també els seus propis diners i permolt temps una unitat separada finlandesa va pertànyer a l'exèrcit rus. 

Els finlandesos s'aprofitaven hàbilment de la seua posició autònoma per al seu propi bé. La llengua, la cultura i l'activitat productiva finlandeses es reforçaven notablement en eixa època.

Per aquesta raó li va enviar per a investigar tot sobre el país i copiar-se d'ells en el millor sentit.

Espanya estava en un moment de crisi en el qual començaven les diferents tendències revolucionà ries  per consegüent de les revolucions industrials per les dolentes condicions de vida que tenien la classe obrera en aqueixa època. 

Tras  4 dies a cavall i mitj congelt  arriba a un menut poble cridat Loviisa, municipi amb 15,582 habitants de la costa Sud de Finlàndia.

 

Uns contactes seus li van informar que en aqueixa ciutat tal dia com el 2 del 2 del 12 s'anava a inaugurar un gran musical cridat Melting Pot el qual tracta d'una sèrie de valors bons i dolents que fiquem en el Melting Pot  per a  unificar i traure d'ací una bandera comuna com és la de la Unió Europea.

El musical va ser un èxit per a tots. 

A l'endemà va anar a visitar la capital del país Hèlsinki, ciutat que va ser fundada en 1550 per Gustavo I de Suècia. 

Jony va viure tota sèrie d'aventures des de visitar el museu nacional d'Hèlsinki el qual parla de la història de Finlàndia des de la prehistòria fins a enl'actualitat. És un absolut exemple de neoromanticisme finlandès. Fins a caminar pels carrers gelats de la ciutat i submergir-se en la neu a menys 30 graus. 

Finalment arribe l'hora de tornar-se al seu país , trist i apesarat diu adéu a totes les amistats que havia fet en aquest viatge. Una experiència inoblidable per a ell però amb l'esperança de tornar a veure'ls.